Primers signes d’alarma a la malaltia d’Alzheimer:

 

Amb freqüència els primers signes d’aparició de la malaltia d’Alzheimer passen desapercebuts per a l’entorn de la persona que la pateix. Atribuïm a l’edat certs errors, que no necessàriament es donen sempre amb el pas dels anys.

Si bé és cert que una persona gran processa la informació d’una manera més lenta, pot tenir més dificultats en la denominació o en la fluència del seu discurs i pot tenir de forma gradual més problemes de memòria a curt termini; hi ha altres moltes funcions que es mantenen estables sense que es produeixi un deteriorament significatiu. Com puc detectar doncs, que se està produint realment un deteriorament de les capacitats cognitives?

On caldrà  prestar més atenció és en aquelles tasques familiars que la persona sempre ha realitzat de forma habitual: cometre errors de procediment en plats que ha cuinat moltes vegades, confondre’s a l’hora de prendre la medicació, perdre’s anant a llocs coneguts, oblidar cites importants que mai abans  tenia dificultat per a recordar (com aniversaris, visites mèdiques, etc.) o cometre errors a l’hora de realitzar el pagament a botigues o comprovar el canvi que ens tornen; podran ser un indicatiu de que alguna cosa està succeint.

També és comú que les persones en estadis inicials de deteriorament cognitiu repeteixin informacions varies vegades al dia, sense adonar-se’n: comenten el mateix fet sense recordar que ja l’havien compartit amb nosaltres, realitzen la mateixa pregunta encara que ja havien obtingut resposta o busquen reafirmació de forma recurrent per a augmentar la seva sensació de seguretat i control.

Si tenim dubtes sobre si certs comportaments suposen o no l’inici d’un deteriorament o una demència, cal sempre comparar aquesta conducta amb la que seria esperable per part d’aquesta mateixa persona, anys enrere. Tenint clars els canvis que sí són freqüents amb el pas dels anys i les capacitats prèvies del nostre familiar, ens serà molt més fàcil detectar les conductes anòmales del present. D’aquesta manera, els canvis d’humor immotivats o la pèrdua d’interès o iniciativa en activitats que abans eren del seu grat, poden ser també signes d’alarma als que haurem d’atendre.

Tot i que tots aquests possibles primers símptomes no interfereixen d’una forma significativa en la seva forma de vida, cal donar-los importància i consultar amb un especialista per a sortir de dubtes. Els professionals en aquest camp (metges de capçalera, geriatres, neuròlegs o neuropsicòlegs) podran valorar l’existència o no del deteriorament, realitzar un bon diagnòstic diferencial i planificar un tractament que contraresti els efectes inicials de la malaltia. Un diagnòstic precoç ens permetrà iniciar, quant abans millor, una bona intervenció.

 

Sònia Maymó (Neuropsicóloga especializada en demencias)